El Despido Interior

despido interior --->“resultado final de un largo y complejo proceso de vivencias negativas en el trabajo. El trabajador se distancia de sus funciones, sin llamar la atención y pasando inadvertido, evitando conflictos.”

Así es como Lofti el Ghandouri define el despido interior, puede parecer una tonteria, es más, cuando leia esta notícia en el periódico pensaba que en pleno siglo XXI estas cosas no podian suceder, pero no, el hasta ahora casi desconocido despido interior tiene tantos años como la humanidad.
Después de hacer el trabajo, creo que es un tema interesante, quizás para mucha gente sea una tonteria, pero según estadísitcas, muchas personas que sufren depresión es en gran parte causada por el trabajo.
Es curioso sumergirte en el tema, y ver como las personas van bajando poco a poco escalones en el trabajo, se empieza con una ilusión enorme, con expectativas de futuro, con miles de proyectos en mente y se acaba con un estado de ánimos pésimo, sin ningun tipo de interés por lo que haces ni por lo que dicen.

Éste despido interior está causando grandes pérdidas en las multinacionales, se hablan de millones de euros, pero creo que a los empresarios deberian importarles más la persona y su estado de salud que no el simple hecho de las grandes pérdidas que este fenómeno está provocando.

Os aconsejo el libro para estas navidades, El Despido Interior - Lofti el Ghandouri.

Puede ser un buen regalo de navidad, quizás hay mucha gente que en su trabajo pasa desapercibido y sólo cuenta las horas para irse de la oficina, sólo ellos pueden salir de el túnel , con un poquito de esfuerzo y de coraje se puede salir.

Os dejo una cita interesante que he encontrado en el expansión , "..... pero es verdad que sólo la propia fuerza de voluntad es la que nos puede sacar de esa prisión en la que uno mismo se ha metido"



Saludo!

Que vayan bien las vacaciones...

Tiempo

Comença la recta final. Final de trimestre, per a uns entregues de treballs que no s'acaben mai, per altres inici d'examens... Unes setmanes dures però que tenen la seva recompensa, les vacances.
L'imprescindible en aquesta recta final és la planificació del temps, què és mes important per mi ara? I fot, a vegades fot molt haver de renunciar a fer segons què per tal de cubrir unes altres necessitats, però no hem de forçar la màquina. Jo sé el que és forçar-la i acaba petant en el moment que menys esperes i amb les persones menys indicades.
El pròxim quatrimestre tinc el proposit de planificar-me el temps des del principi i no les ultimes setmanes que és quan et satures més. Suposo que això li passa a tothom, sempre tot a últim moment perquè, per molt que ho fem a última hora, sempre acabem a temps.

Tiempo de 180º parla de que cada cosa té el seu moment; ni abans ni després.



TIEMPO 180º

Tiempo de reír, tiempo de llorar
Tiempo de triunfar y de fracasar
Tiempo de quererte y que te quieran
De quedarte dentro o de venirte fuera.

Tiempo de subir a las alturas
Tiempo de buscar en la basura
Tiempo de morir, tiempo de matar
Tiempo de agarrar tiempo de soltar.

De volver atrás, convertirse en sal
De apretar los dientes, de mirar atrás
De volverse fuerte, de gritar al mar
De vaciar las manos, de ganarse el pan.


Tiempo de morder, tiempo de soltar
Tiempo de plantar, tiempo de arrasar
Tiempo de aguantar, tiempo de explotar
Tiempo de guardar, tiempo de tirar.

Tiempo de arrancar, tiempo de plantar
Tiempo de rasgar, tiempo de curar
Tiempo de rezar y de blasfemar
Tiempo de gritar, tiempo de callar.

Tiempo de comer, tiempo de ayunar
Tiempo de partir y de regresar
Tiempo de abrasar y de congelar
Tiempo de engañar y decir verdad.

De mirar al suelo, tiempo de escuchar
De tocar el cielo, tiempo de opinar
Tiempo de ser niño, y de ser mayor
Tiempo para ti, tiempo de los dos.


De volver atrás, convertirse en sal
De apretar los dientes, de mirar atrás
De volverse fuerte, de gritar al mar
De vaciar las manos, de ganarse el pan.

Tiempo de morder, tiempo de soltar
Tiempo de plantar, tiempo de arrasar
Tiempo de aguantar, tiempo de explotar
Tiempo de guardar, tiempo de tirar.

De tocar el cielo al decir te quiero
De ser nieto, hijo, padre o abuelo
De vivir borracho, de volverse abstemio
De soltar amarras o de echar el freno.

Tiempo para mí y para los demás
Y si soy ladrón pude ser legal
Tiempo de saltar tiempo de parar
Tiempo de cantar tiempo de buscar.

Tiempo, tiempo, tiempo mucho
tiempo más
Cada cual sabrá en que tiempo está
Tiempo de actuar tiempo de observar
En el tiempo está toda la verdad.






Passeu un bon pont!!

Con fecha de caducidad...

Nunca esperas que lo que siempre has escuchado por la tele, has leido en periódicos, y te has informado por internet, pueda llegar a tocarte a tí tan de cerca.

Que sepas que alomejor nunca más vas a ver a una persona, que su tiempo se va acabando poco a poco es duro, pero mas duro es entrar en esa habitación fría, una habitación que sólo rebosa ilusión y ganas de vivir, que siempre tiene una sonrisa en la puerta esperandote a que entres, y sólo te den patadas y más patadas, una habitación dónde la esperanza no se pierde, pero las fuerzas cada vez van disminuyendo. Yo sigo convencido de que algún dia llegará el momento en que te digan que las cosas van pa'lante, que la cosa mejora, que todo vuelve a funcionar.

Me da rabia saber que hay personas que no quieren vivir, que les da = la vida, y sin embargo tú te peleas con la muerte sin ningún tipo de miedo, bromeando, sonriendo, ilusionandote a cada notícia que llega, porque con esas ganas de vivir no se merece tener fecha de caducidad, pq con esa fe se pueden mover montañas, y aunque quizás no tenga solución sigo creiendo que de alguna manera has de ser feliz, salir a la calle, respirar, olvidarte de las camas que nunca te dieron calor, que nunca te arroparon cuando nadie estaba allí, no perderé la fé, no perderé la ilusión por verte fuera de allí.

Poco a poco el cigarro se va consumiendo....pero me resigno a saber que algun dia no pueda volver a verte, a que tú seas el que me animas a mi a hacer todo lo que me propongo, a conseguir una vida mejor.
Hoy te animo yo desde aquí, te mando un empujoncito para que puedas seguir disfrutando de la vida, para volver a tener esos pequeños placeres, que en un jodido momento se cortaron.


ánimo!



fredy....



Los delinqüentes - La primavera trompetera

Va de cultures...

Si no haguessis nascut en aquesta societat, si no haguessis estat educat en aquesta cultura... tu no series qui ets ara.

Vivim en un món en el que les cultures són etnocèntriques. Jo crec que el què fem aquí, a la meva terra, és el correcte. No és una cosa dolenta, simplement, l'èsser humà és així per definició. Però a vegades em plantejo, si no haguès nascut aquí i poguès triar un altre lloc on criar-me de nou, sense prejudicis, sense cap idea al cap amb un fullet informatiu de com és cada cultura, cada manera de fer, pensar i actuar; quina escolliria?

Són infinites les maneres de viure que hi ha al món, però hi ha una que m'agradaria compartir. Es tracta de la tribu dels kibbutz. He llegit un article d'aquest col·lectiu agrícola israelí i realment crec que tenen un plantejament de la vida que cal destacar.

Cada matrimoni d'aquest grup tenen un dormitori-sala, l'únic lloc d'intimitat, on dormen i passen algunes estones lliures. La resta d'activitats vitals, com per exemple menjar, les fan en llocs comuns. Tota la tribu és una. Tenen un sentiment de pertinença al grup impressionant. Fins i tot la criança dels nens és cosa no només dels pares (que tenen un paper important però no sobresortint) sinó de la societat en si. Tots els nens/es kibbuts són els seus fills/es (obviament, cap als legítims tenen mes sentiments d'afecte),i l'economia del grup va càrrec de tothom, tots treballen per a tots. Sí que és cert (crec que desgraciadament) que tenen una divisió sexual del treball (les dones a fregar i planxar) però bé, potser això canviarà amb el temps. Amb tot no deixa de ser un col·lectiu de tot per tots i tots a una.

M'agrada aquest sentiment.

Potser si puguès escollir seria una noia kibbutz.

Nerviós , Tensión y...3 puntos...

Nadie me dijo que seria fácil, ni que el camino seria llano, sin subidas, sin bajadas, sin sobresaltos..
Después de 5 años entrenando a peques, siempre he pensado que voy para divertirme, para reir, para alegrarme, y sí, todo eso lo consigo, soy feliz viendo como ellos también se lo pasan bien, a pesar de mis gritos y mis enfados. Pero con el tiempo y categorias superiores donde para ellos quizás es un simple juego, que lo es, para mi también, pero solo a medias, las cosas se complican.

La tensión y los nervios que se acumulan durante 50 minutos son dificiles de explicar, o no, pero para mi es complicado explicarlo. Cuando el árbitro pita el final del partido y si has ganado todo el mundo es feliz, a los que se hacen llamar entrenadores, es el momento más grande de bajón ( creo que esto debe estar estudiado seguro, y sino que me estudien, quiero saber que me pasa), es el momento más grande de bajón, no quieres ver a nadie, no quieres hablar con nadie, sólo quieres esconderte y pensar, y dejar que tu corazón después de 50 minutos bombeando a tope, vuelva a su estado normal, eso no debe ser bueno, mi síndrome post-partido es horrible, los 20 minutos después de acabar, te gustaría desparecer, viajar a otro sitio y olvidarte de todo.

Me he dado cuenta que la tensión que acumulo durante el partido desaparece mucho tiempo después, ganar te hace ser feliz y ver las cosas de diferente manera, pero creo que sin esos 20 minutos de esconderme y querer estar tranquilo son imprescindibles, sino, acabaria loco.
Te llevas los 3 puntos, entras al vestuario y solo escuchas gritos de alegria, y me voy pensando que he hecho bien mi faena, me voy con un buen sabor de boca y me da igual haber estado 1 hora con un sentimiento de nerviosismo y de querer estar solo grandisimo.

Hoy se lo dedico a ellos, que son los que verdaderamente hacen que dia tras dia quiera estar allí, sean buenos o malos momentos, pero que ante todo te aprecian, y yo a ellos.
GRaciassssssssssssssssssssssssssssss!



Fredy


Los delinqüentes - la primavera trompetera

hilo y aguja...

Seré, seré, seré, se, lo que busque y lo que encuentrey al salir de mi escondite no sabré si fui o si vinemientras griten las sirenas, un futuro incierto llega.Soltaron los mandos del timón, a veces la vida te trae el resbalón. Seré, seré, seré, se, coseduras y remiendos, que se hilvanan entre dedosson los suyos, son los nuestroscoseré una tela desde la razónsaltaré en picao al corazón, miraré a mis pies pidiendo sujeción a veces la vida te trae el resbalón. La vida se cose con hilo fino, la vida es un traje a medida, oye. La vida no tiene patrones no, la vida con hilo y aguja pasa la vida. Je serai, serai, serai, ce que je cherche ce que je trouve en sortant de ma cachette. Je portais ou rien je revenais, pendant que crient les sirènes un futur incertain arrive, ils ont laché le gouvernail parfois la vie, la vie est une glissade.

...........................................................................................................................................................................

Quan escolto aquesta cançó sento tranquilitat al meu voltant, em crea felicitat, alegria, somriures, no sé, desde ja fa temps penso que la vida m'està sonrient, que moltes coses m'estan anant bé, també ja era hora, però estic feliç amb tot el que m'està passant al meu voltant, no sé he trobat el meu punt d'equilibri, sé que no tot és felicitat i que sempre cauran pals, però jo estic acostumat, no tinc por, no sóc un cobard, ja ho he sigut massa, com per a seguir sent-ho.

Ara per ara em sento important en tot el que faig, amb decisions bones i no tan bones, però m'agrada que em respectin, com jo respecto als altres.

No tinc por a equivocar-me, no tinc por a caure, no tinc por a les responsabilitats, ningú m'ha deixat les coses fàçils, ni a casa, ni al cole ni al fútbol, per això encara valoro més tot el que sóc, tot el que vui fer, i amb quines persones vui estar.

"la vida se cose con hilo fino....

P.D - Milena felicidades! depsues de tanto tiempo sigues estando ahí i yo sigo estando aquí, la complicidad no se pierde con la distancia ni con el tiempo, valoro todo lo que has hecho por mi, no todo el mundo está ahí en los momentos malos, por eso, hoy tu cumple quiero que compartas mis dias alegres conmigo pq te lo mereces. Gracias! :)

FrEdY!

Esperando que actualices algun dia....:)

--soñar es gratis--

Sonrisa especial

Sonrisa especial

El Sueño de Morfeo

Te sientes distinto al resto de la gente

Te sientes distinto al resto de la gente

Te siente distinto te sientes diferente

Te dice tu instinto que hoy vas a tener suerte

Te sientes bien

y es que hoy nada es como ayer

Se vive se nota en el ambiente

Que todo esto a ti te divierte

Hoy vas a comerte el mundo

Hoy no pierdas un segundo y a disfrutar

Tu sonrisa lucirás (lucirás tu sonrisa más especial)

Aunque existan los problemas

Todo marcha sobre ruedas

Y gritarás: todo va a cambiar

Te sientes distinto se acabaron tus penas

Es todo optimismo, ves la botella medio llena

Y sientes que corre la sangre por tus venas

Te sientes bien

y es que hoy nada es como ayer

Se vive se nota en el ambiente

Que todo esto a ti te divierte

Hoy vas a comerte el mundo

Hoy no pierdas un segundo y a disfrutar

Tu sonrisa lucirás (lucirás tu sonrisa más especial)

Aunque existan los problemas

Todo marcha sobre ruedas

Y gritarás: todo va a cambiar

Hoy vas a comerte el mundo ...

Perquè la vida són dos dies i els hem d'aprofitar. No pot ser que ens la passem patint, amb mal de caps, amb mals rollos, amb problemes, que tot sigui gris... Si avui he après una cosa és que hem de viure cada moment. Si estàs enfadat amb algú, desenfadat. Si estàs agobiat de la rutina, descansa. Si la teva situació emocional pot amb tu, educa-la.

Les amistats sempre s'aconsegueixen en els moments durs de la vida i aquestes persones que sempre et fan costat amb tot no les pots perdre per tonteries, o no tan tonteries, és igual. No les pots deixar marxar. Perque si elles no estan allí, qui estarà amb tu en els teus moments difícils? I qui estarà amb elles quan no puguin tirar endavant?

Cada dia amb un somriure. Prova-ho!

...Després de que s'acabi el divendres...

_HeLeNa_

Felicitats...

Canciones, momentos de silencio, semana santa, llego, y nos conocemos. Nos reímos, vino y no te gusta, vodka y casi muero,seguimos en contacto.Visitas a la pompeu inesperadas, macarrones,cafes, birras y seguimos riendo,sants, badalona, grumets, ma oberta, retos, ilusiones y estás a mi lado para darme el empujoncito k necesito. Saldes, amelio, pitis, pitis que se hacen largos, i pitis rápidos, te vas, pero yo me quedo ahí, estrellas, noches moribundas de termitas, pero hecho de menos 3 minutos para ver como a ido el dia. Se acaba, barcelona,badalona, otra vez ciudad, seguimos viendonos,me gusta, futbol, español, barça, me gusta que te gusten los partidos.Sants, la taberna del yoyas,mandi,fimons,escola mirall,sorpresa,llamada en verano, amelio, momentos buenos y momentos no tan buenos, sigues estando ahí, i yo sigo estando aquí, santes, lokura, beber, se hace de dia i la fiesta cae,no importa, miradas, risas, sms, conversaciones que no quiero k se acaben.

Felicidades!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Gracias por dejarme compartir un año de tu vida!

Espero k no sea el último!

Suena....Somnis de matinada!

FrEdY!

Desconfiança

Ja fa 1 temps que hi penso, i moltes vegades no sé si serà part de la meva imaginació o noto certa desconfiança de tot i per tot.
Potser això pot venir precedit per les pors a fracasar, o a que sentis un no per resposta per qualsevol acció de la teva vida, potser si...potser moltes vegades ens amaguem per tal de no escoltar el que no volem sentir o veure.
Però apart de la nostre pròpia desconfiança en vers allò que ens envolta, he notat, més que mai, una desconfiança en la meva capacitat per poder tirar endevant situacions de gran compromís.

L'altre dia vaig acabar el partit amb els nens i parlant amb el meu coordinador, persona que més confiança m'ha donat, i estic enormement agraït, em va dir: "si sigues asi cerrarás muchas vocas", al principi em va fer gràcia i vaig dir clar que si, però després pensant fredament, no sé perquè no tenen la suficient confiança com perque estigui on estigui, però realment me la pela, així de clar, perquè estic fart, que mirin l'edat de les persones. O es que un noi/a de 20 anys és incapaç de tirar reptes importants cap endevant, i ells que sabran si molts són uns fracasats a la vida.

Per això, estic convençut, que les pors que poguem tenir per ser joves, no ens obstaculitzin els nostres projectes, els nostres reptes i sobretot les nostres ilusions.

L'altre dia veient (En busca de la felicidad), en will Smith, li va dir al seu fill Cristopher, que mai ningu li trapitjès els seus somnis, encara que sigui el seu pare el que li estigui dient. El nen mig trist mig indignat pq el seu pare no li va deixar seguir jugant a bàsquet, és va prendre aquelles paraules com una obligació, i sí, que ningú ens trepitji els somnis que tenim.

P.D : recomano veure la peli, En busca de la felicidad


Hora : 20:57

Gràcies per deixar-me iniciar aquest projecte junts.


FrEdY.


Maldita nerea - Despues de todos estos años

Mai no se sap

Mai no se sap,

quan comences el camí,

per on el camí et durà,

si pel desert

o vora el mar,

si per paisatges beningnes

o a través del pedregar.

Mai no se sap.

L'únic cert ésque quan l'acabes,

tard o d'hora, no serà

qui l'acabe ja el mateix

que aquell que el va començar.

El què ens depara la vida és una caixa de sorpreses, bones o dolentes, mai no se sap... És important agafar-se tots els reptes amb il·lusió (i fer-los amb hipermotivació ;)) , aquests saps quan els comences però no quan els acabaras.

Aquí està la gracia de la vida, saber que començaras alguna cosa i no saber per on et portarà. El que està clar es que quan acabes un camí no ets mai la persona que el va començar. D'alguna manera canvies a travès de l'experiència adquirida. La presa de decisions cal fer-la a conciència.

Jo estic contenta de totes les decisions que he anat prenent al llarg de la meva història, les bones m'han aportat felicitat, les menys acertades m'han fet reflexionar i apendre. Ara per ara els camins que estic descubrint són planers, suaus, interessants i molt motivadors, per això tinc ganes de caminar i descobrir com continuen.

Aquesta setmana m'he retrobat amb gent que ha sigut molt important per mi. És genial saber que sempre tens persones que no caminen amb tu però si que t'acompanyen i, per molt que estiguis un temps sense parlar o veure, les tens al costat per qualsevol cosa que pugui passar.

... Esperant més retrobaments ...

Abans que s'acabi divendres...

Un petó!

_HeLeNa_

Hipermotivació :)

No sé si serà el nou curs, els nous projectes, les noves aventures, però aquet és l'any on espero reivindicar-me, reinvindicar-me com a monitor, com a entrenador, com a estudiant, com a persona.

Dic tot això perquè aquet any m'he ficat de plè en tot el que faig a la meva vida, potser ara hi penso hi he decidit coses mol ràpidament sense consultar ningú, però una vegada he agafat el tren ara no em baixaré, ho tinc molt clar. Penso en aquet dissabte i m'emociono, miro enrere i només veig cares de satisfacció, de cansament, però que a la llarga donaràn els seus fruits, tant amb els nens que entrenu( això serà una entrada aparte) , com els nens de grumets,ulls oberts etc...

Un dia un amic(reno) em va dir...hipermotivació Fredy, hipermotivació, gran paraula, tot el que el que és fa en aquesta vida ha de venir precedit per una hipermotivació, sense això les ilusions i els projectes no arribaran mai a bon port.

Per això aquet any vui entregar-me 100% al que faré, pot ser arribaré a tenir l'aigua fins al coll, a l'universitat, potser a l'associació o potser els nens que entrenu necessitaran més que un entrenador un amic on recolzar-se quan les coses no vagin bé.

Quan acabi el curs i estiguem a septembre un altre cop, miraré enrere, i miraré qui m'ha acompanyat durant aquet nou curs, miraré si val la pena seguir al seu costat, i miraré qui ha marxat del meu costat, potser trobi sorpreses, però m'agrada, vui trobar-me coses noves, experiències noves...que al final això serà el que quedi en el nostre record.

Ahir mentre parlava amb els nens del futbol, les mateixes paraules que jo deia em feien possar a mi mateix els pèls de punta, segur que a ells també. "Cuando pasen los años i miréis atrás...seguro que os sentiréis orgullosos de lo que habeis hecho, y lo recordaréis como algo muy bonito en vuestra vida" , això ho traspasso ara mateix a tots els nivells de la nostra vida....

1 abraçada! Fredy!

Amb ganes d'engegar motors....

abans de que s'acabi divendres.....! (sé que confiaves en mi!)

Ignaguració

Bueno bueno, akí comença la nostra aventura bloggera. Un projecte que al Fredy i a mi ja feia temps que ens rondava pel cap i que no acabava mai d'arrencar. Però ja ha arribat un espai per deixar veure els nostres pensaments, per explicar les nostres experiències, per fer reflexionar... Encara no sabem del tot com serà, però bé suposo que sortirà algo :P

I xk mi mono Amelio i no un altre? L'explicació és sencilla, l'Amelio és un amic nostre que ens va acompanyar en alguns moments del campament. Ell ens cridava xk estava sol i l'anavem a visitar junts

De moment fins aquí. Queda oficialment ignagurat el nostre raconet, que si voleu també pot ser el vostre.

"Oh Benvinguts passeu passeu

de les tristors en farem fum

a casa meva és casa vostra

si es que hi ha cases d'algu"

_HeLeNa_