Mai no se sap

Mai no se sap,

quan comences el camí,

per on el camí et durà,

si pel desert

o vora el mar,

si per paisatges beningnes

o a través del pedregar.

Mai no se sap.

L'únic cert ésque quan l'acabes,

tard o d'hora, no serà

qui l'acabe ja el mateix

que aquell que el va començar.

El què ens depara la vida és una caixa de sorpreses, bones o dolentes, mai no se sap... És important agafar-se tots els reptes amb il·lusió (i fer-los amb hipermotivació ;)) , aquests saps quan els comences però no quan els acabaras.

Aquí està la gracia de la vida, saber que començaras alguna cosa i no saber per on et portarà. El que està clar es que quan acabes un camí no ets mai la persona que el va començar. D'alguna manera canvies a travès de l'experiència adquirida. La presa de decisions cal fer-la a conciència.

Jo estic contenta de totes les decisions que he anat prenent al llarg de la meva història, les bones m'han aportat felicitat, les menys acertades m'han fet reflexionar i apendre. Ara per ara els camins que estic descubrint són planers, suaus, interessants i molt motivadors, per això tinc ganes de caminar i descobrir com continuen.

Aquesta setmana m'he retrobat amb gent que ha sigut molt important per mi. És genial saber que sempre tens persones que no caminen amb tu però si que t'acompanyen i, per molt que estiguis un temps sense parlar o veure, les tens al costat per qualsevol cosa que pugui passar.

... Esperant més retrobaments ...

Abans que s'acabi divendres...

Un petó!

_HeLeNa_