Va de cultures...

Si no haguessis nascut en aquesta societat, si no haguessis estat educat en aquesta cultura... tu no series qui ets ara.

Vivim en un món en el que les cultures són etnocèntriques. Jo crec que el què fem aquí, a la meva terra, és el correcte. No és una cosa dolenta, simplement, l'èsser humà és així per definició. Però a vegades em plantejo, si no haguès nascut aquí i poguès triar un altre lloc on criar-me de nou, sense prejudicis, sense cap idea al cap amb un fullet informatiu de com és cada cultura, cada manera de fer, pensar i actuar; quina escolliria?

Són infinites les maneres de viure que hi ha al món, però hi ha una que m'agradaria compartir. Es tracta de la tribu dels kibbutz. He llegit un article d'aquest col·lectiu agrícola israelí i realment crec que tenen un plantejament de la vida que cal destacar.

Cada matrimoni d'aquest grup tenen un dormitori-sala, l'únic lloc d'intimitat, on dormen i passen algunes estones lliures. La resta d'activitats vitals, com per exemple menjar, les fan en llocs comuns. Tota la tribu és una. Tenen un sentiment de pertinença al grup impressionant. Fins i tot la criança dels nens és cosa no només dels pares (que tenen un paper important però no sobresortint) sinó de la societat en si. Tots els nens/es kibbuts són els seus fills/es (obviament, cap als legítims tenen mes sentiments d'afecte),i l'economia del grup va càrrec de tothom, tots treballen per a tots. Sí que és cert (crec que desgraciadament) que tenen una divisió sexual del treball (les dones a fregar i planxar) però bé, potser això canviarà amb el temps. Amb tot no deixa de ser un col·lectiu de tot per tots i tots a una.

M'agrada aquest sentiment.

Potser si puguès escollir seria una noia kibbutz.