Hipermotivació :)

No sé si serà el nou curs, els nous projectes, les noves aventures, però aquet és l'any on espero reivindicar-me, reinvindicar-me com a monitor, com a entrenador, com a estudiant, com a persona.

Dic tot això perquè aquet any m'he ficat de plè en tot el que faig a la meva vida, potser ara hi penso hi he decidit coses mol ràpidament sense consultar ningú, però una vegada he agafat el tren ara no em baixaré, ho tinc molt clar. Penso en aquet dissabte i m'emociono, miro enrere i només veig cares de satisfacció, de cansament, però que a la llarga donaràn els seus fruits, tant amb els nens que entrenu( això serà una entrada aparte) , com els nens de grumets,ulls oberts etc...

Un dia un amic(reno) em va dir...hipermotivació Fredy, hipermotivació, gran paraula, tot el que el que és fa en aquesta vida ha de venir precedit per una hipermotivació, sense això les ilusions i els projectes no arribaran mai a bon port.

Per això aquet any vui entregar-me 100% al que faré, pot ser arribaré a tenir l'aigua fins al coll, a l'universitat, potser a l'associació o potser els nens que entrenu necessitaran més que un entrenador un amic on recolzar-se quan les coses no vagin bé.

Quan acabi el curs i estiguem a septembre un altre cop, miraré enrere, i miraré qui m'ha acompanyat durant aquet nou curs, miraré si val la pena seguir al seu costat, i miraré qui ha marxat del meu costat, potser trobi sorpreses, però m'agrada, vui trobar-me coses noves, experiències noves...que al final això serà el que quedi en el nostre record.

Ahir mentre parlava amb els nens del futbol, les mateixes paraules que jo deia em feien possar a mi mateix els pèls de punta, segur que a ells també. "Cuando pasen los años i miréis atrás...seguro que os sentiréis orgullosos de lo que habeis hecho, y lo recordaréis como algo muy bonito en vuestra vida" , això ho traspasso ara mateix a tots els nivells de la nostra vida....

1 abraçada! Fredy!

Amb ganes d'engegar motors....

abans de que s'acabi divendres.....! (sé que confiaves en mi!)

Ignaguració

Bueno bueno, akí comença la nostra aventura bloggera. Un projecte que al Fredy i a mi ja feia temps que ens rondava pel cap i que no acabava mai d'arrencar. Però ja ha arribat un espai per deixar veure els nostres pensaments, per explicar les nostres experiències, per fer reflexionar... Encara no sabem del tot com serà, però bé suposo que sortirà algo :P

I xk mi mono Amelio i no un altre? L'explicació és sencilla, l'Amelio és un amic nostre que ens va acompanyar en alguns moments del campament. Ell ens cridava xk estava sol i l'anavem a visitar junts

De moment fins aquí. Queda oficialment ignagurat el nostre raconet, que si voleu també pot ser el vostre.

"Oh Benvinguts passeu passeu

de les tristors en farem fum

a casa meva és casa vostra

si es que hi ha cases d'algu"

_HeLeNa_