martes, 23 de octubre de 2007

Sonrisa especial

Sonrisa especial
El Sueño de Morfeo

Te sientes distinto al resto de la gente
Te sientes distinto al resto de la gente
Te siente distinto te sientes diferente
Te dice tu instinto que hoy vas a tener suerte
Te sientes bien
y es que hoy nada es como ayer

Se vive se nota en el ambiente
Que todo esto a ti te divierte

Hoy vas a comerte el mundo
Hoy no pierdas un segundo y a disfrutar
Tu sonrisa lucirás (lucirás tu sonrisa más especial)
Aunque existan los problemas
Todo marcha sobre ruedas
Y gritarás: todo va a cambiar

Te sientes distinto se acabaron tus penas
Es todo optimismo, ves la botella medio llena
Y sientes que corre la sangre por tus venas
Te sientes bien
y es que hoy nada es como ayer

Se vive se nota en el ambiente
Que todo esto a ti te divierte

Hoy vas a comerte el mundo
Hoy no pierdas un segundo y a disfrutar
Tu sonrisa lucirás (lucirás tu sonrisa más especial)
Aunque existan los problemas
Todo marcha sobre ruedas
Y gritarás: todo va a cambiar

Hoy vas a comerte el mundo ...




Perquè la vida són dos dies i els hem d'aprofitar. No pot ser que ens la passem patint, amb mal de caps, amb mals rollos, amb problemes, que tot sigui gris... Si avui he après una cosa és que hem de viure cada moment. Si estàs enfadat amb algú, desenfadat. Si estàs agobiat de la rutina, descansa. Si la teva situació emocional pot amb tu, educa-la.
Les amistats sempre s'aconsegueixen en els moments durs de la vida i aquestes persones que sempre et fan costat amb tot no les pots perdre per tonteries, o no tan tonteries, és igual. No les pots deixar marxar. Perque si elles no estan allí, qui estarà amb tu en els teus moments difícils? I qui estarà amb elles quan no puguin tirar endavant?
Cada dia amb un somriure. Prova-ho!
...Després de que s'acabi el divendres...
_HeLeNa_

domingo, 14 de octubre de 2007

Felicitats...



Canciones, momentos de silencio, semana santa, llego, y nos conocemos. Nos reímos, vino y no te gusta, vodka y casi muero,seguimos en contacto.Visitas a la pompeu inesperadas, macarrones,cafes, birras y seguimos riendo,sants, badalona, grumets, ma oberta, retos, ilusiones y estás a mi lado para darme el empujoncito k necesito. Saldes, amelio, pitis, pitis que se hacen largos, i pitis rápidos, te vas, pero yo me quedo ahí, estrellas, noches moribundas de termitas, pero hecho de menos 3 minutos para ver como a ido el dia. Se acaba, barcelona,badalona, otra vez ciudad, seguimos viendonos,me gusta, futbol, español, barça, me gusta que te gusten los partidos.Sants, la taberna del yoyas,mandi,fimons,escola mirall,sorpresa,llamada en verano, amelio, momentos buenos y momentos no tan buenos, sigues estando ahí, i yo sigo estando aquí, santes, lokura, beber, se hace de dia i la fiesta cae,no importa, miradas, risas, sms, conversaciones que no quiero k se acaben.

Felicidades!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Gracias por dejarme compartir un año de tu vida!

Espero k no sea el último!

Suena....Somnis de matinada!

FrEdY!

viernes, 12 de octubre de 2007

Desconfiança

Ja fa 1 temps que hi penso, i moltes vegades no sé si serà part de la meva imaginació o noto certa desconfiança de tot i per tot.
Potser això pot venir precedit per les pors a fracasar, o a que sentis un no per resposta per qualsevol acció de la teva vida, potser si...potser moltes vegades ens amaguem per tal de no escoltar el que no volem sentir o veure.
Però apart de la nostre pròpia desconfiança en vers allò que ens envolta, he notat, més que mai, una desconfiança en la meva capacitat per poder tirar endevant situacions de gran compromís.

L'altre dia vaig acabar el partit amb els nens i parlant amb el meu coordinador, persona que més confiança m'ha donat, i estic enormement agraït, em va dir: "si sigues asi cerrarás muchas vocas", al principi em va fer gràcia i vaig dir clar que si, però després pensant fredament, no sé perquè no tenen la suficient confiança com perque estigui on estigui, però realment me la pela, així de clar, perquè estic fart, que mirin l'edat de les persones. O es que un noi/a de 20 anys és incapaç de tirar reptes importants cap endevant, i ells que sabran si molts són uns fracasats a la vida.

Per això, estic convençut, que les pors que poguem tenir per ser joves, no ens obstaculitzin els nostres projectes, els nostres reptes i sobretot les nostres ilusions.

L'altre dia veient (En busca de la felicidad), en will Smith, li va dir al seu fill Cristopher, que mai ningu li trapitjès els seus somnis, encara que sigui el seu pare el que li estigui dient. El nen mig trist mig indignat pq el seu pare no li va deixar seguir jugant a bàsquet, és va prendre aquelles paraules com una obligació, i sí, que ningú ens trepitji els somnis que tenim.

P.D : recomano veure la peli, En busca de la felicidad


Hora : 20:57

Gràcies per deixar-me iniciar aquest projecte junts.


FrEdY.


Maldita nerea - Despues de todos estos años

viernes, 5 de octubre de 2007

Mai no se sap


Mai no se sap,
quan comences el camí,
per on el camí et durà,
si pel desert
o vora el mar,
si per paisatges beningnes
o a través del pedregar.

Mai no se sap.

L'únic cert ésque quan l'acabes,
tard o d'hora, no serà
qui l'acabe ja el mateix
que aquell que el va començar.


El què ens depara la vida és una caixa de sorpreses, bones o dolentes, mai no se sap... És important agafar-se tots els reptes amb il·lusió (i fer-los amb hipermotivació ;)) , aquests saps quan els comences però no quan els acabaras.
Aquí està la gracia de la vida, saber que començaras alguna cosa i no saber per on et portarà. El que està clar es que quan acabes un camí no ets mai la persona que el va començar. D'alguna manera canvies a travès de l'experiència adquirida. La presa de decisions cal fer-la a conciència.

Jo estic contenta de totes les decisions que he anat prenent al llarg de la meva història, les bones m'han aportat felicitat, les menys acertades m'han fet reflexionar i apendre. Ara per ara els camins que estic descubrint són planers, suaus, interessants i molt motivadors, per això tinc ganes de caminar i descobrir com continuen.
Aquesta setmana m'he retrobat amb gent que ha sigut molt important per mi. És genial saber que sempre tens persones que no caminen amb tu però si que t'acompanyen i, per molt que estiguis un temps sense parlar o veure, les tens al costat per qualsevol cosa que pugui passar.


... Esperant més retrobaments ...





Abans que s'acabi divendres...


Un petó!


_HeLeNa_