Quatre de 7

I ahora ya han pasado los meses, exactamente desde el 1 de Enero, mitad Ginebra mitad Badalona, y quizás no sabria como describir los últimos 7 meses, si lo hago de una manera o de otra, ha llovido mucho, a veces más, a veces menos, por supuesto, pero si algo he aprendido en estos últimos meses es a lavar la ropa en casa.....Y me diréis pq?

Pienso últimamente, que a veces es mejor callar que hablar, el silencio es mejor que qualquier palabra, que discutir por una cosa que sabes que no vas a conseguir es inútil, que mejor utilizar esas fuerzas para muchas otras cosas, que un dia te puede salir todo mal y al dia siguiente eres feliz.....

Me acuerdo de una de las entradas que hice, que hablaba sobre todo lo que haria este año, sobre prioridades, hablé de la universidad, hablé de Mà Oberta i la coordinación y hablé sobre los peques del futbol....ahora hago balance....

Quien lo lea i lo entienda perfecto quien no.....la receta...

Pienso en Ginebra i me queda lejos, pero aun más las 21 asignaturas, las veces que he querido tirar la toalla, y las veces que me he levantado y me han vuelto a tumbar, pienso si realmente quiero lo que hago, o me engaño a mi mismo, pienso en las broncas al llegar a casa, el no entender lo que dices, el no entender lo que haces, el no entender por lo que luchas....

Se hace difícil pensar en todo lo que has luchado, has trabajado y has puesto parte de tu tiempo, se pueda ir al garete, no lo quiero pensar....

Se hace dificil coger un taxi cuando todo se acabó, cuando no hay vuelta atrás....pero me gusta arriesgarme y yo lo he apostado todo a una carta sin más, esperando a que ese taxi nunca más vuelva a existir....

Se hace difícil creer en ti cuando no hay confianza en lo que haces, pero te haces fuerte, y confías tú en tí mismo, se hace difícil escuchar voces, que te etiquetan, que te juzgan y que no saben nada de ti, y que encima te quieren pisar, pq?
No pretendo caer bien a todo el mundo, faltaría más, pero no juzguen...

Se hace dificil luchar 9 meses, 4 dias a la semana, gente con buena cara y gente con mala cara, gente que descalifica y gente que te dá palmaditas en la espalda, yo saldré siempre con la cabeza alta, y si me equivoco daré la cara....pero no me esconderé, eso si....soy el entrenador más orgulloso de todos....


Se hace difícil pensar que una apuesta, el diario de noah, un concierto un partido y un bar, se convirtiera, en Andorra, en una sonrisa, en una caricia y en mil momentos más....


Se hace difícil pensar que todo saldrá a la perfección, la perfección no existe, pero de lo que no salga bien aprenderé y de lo que salga bien disfrutaré, 12 dias donde iremos a por todas, 12 dias para no parar de disfrutar y olvidarme de todo lo que sucede....


Se hace dificil pensar en que todo lo que me propuse no ha salido bien....todo es mejorable por supuesto..pero ahora no me voy a rendir...


Se hace dificil pensar en que este verano se pueda superar, pero eso si...disfrutarlo lo disfrutaré al máximo..como mínimo hasta el 27 de Agosto...Te espero!



Fredy!


El sindrome del Martes - Locos

Final de curs

Sí, tenim això mooolt deixat. Entre l'estada a Ginebra i el dia d'avui han passat moltes coses, hem viscut molts moments, bons i dolents.

Ara, una vegada entrat l'estiu, es el moment de parar i reflexionar sobre tot el que ha passat en aquests últims mesos. Veure quin balanç en fem de tot plegat. El meu balanç és positiu, tot i que hi ha molts aspectes que de cara al proper curs poden canviar, i no parlo nomes d'aspectes universitaris i/o laborals, sinó de la vida en si.

D'altra banda ara al Juliol arriben els campaments. Uns dies màgics envoltats de natura, infants i companys de viatge on poder gaudir de pau, tranquilitat, jocs, diversió... Tots sabem que el llenguatge és limitat i si volguès descriure tot el que sento en aquells nou dies em quedaria curta de paraules.

Però campaments no són l'única activitat d'estiu que m'espera, casal , mar-cha, Flix, Ruta Jove, possibles escapades a no se on... vamos, un estiu de no parar quiet enlloc. Però a mi és el que m'agrada. Tot això és el que espero durant tot el curs. Suposo que vosaltres també, no?

Bones vacances!

Taizé GINEBRA 2007

"L’experiència de viure una trobada de Taizé crec que és inoblidable. Viure en una casa d’acollida on les famílies, que no et coneixen de res i no saben com ets, a més a més d’obrir-te les portes de casa t’obren les portes a la seva vida i al seu cor va ésser per a mi una de les coses que més m’ha marcat.
Els moments de pregària a les parròquies petites eren tan o més emotius que els moments de pregària amb els 40000 joves que ens havíem trobat a Ginebra. Allí es crea un clima on tots som germans de tots i tots fem possible les celebracions del matí i els tallers conjunts, ja que cadascú participa a la seva manera.
Crec que també cal destacar les amistats que pots arribar a fer tan amb persones que ni tan sols pots comunicar-te amb un mateix idioma com amb gent del teu propi grup que potser només coneixies de vista i que aquesta aventura ha fet que els camins de les vides es creuin i neixi una amistat."

"L’experiència és el que et fà veure les coses d’un altre manera, Taizé no és una experiència qualsevol, és alguna cosa més que no és pot descriure, has d’estar allà, ho has de viure, l’has de sentir.
Gent coneguda i gent per descobrir, somriures, mirades, abraçades, moments de silenci, moments d’alegria, tot això fà que el cor és façi gran, que la vida és pugui veure d’una altre manera, d’obrir portes a gent que no coneixes, d’estimar i deixar que t’estimin, de viure cinc dies envoltat de 40000 persones que aquells dies són els teus amics….
Són petits detalls tot el que ens queda."

Taizé 2007, una gran aventura