Desconfiança

Ja fa 1 temps que hi penso, i moltes vegades no sé si serà part de la meva imaginació o noto certa desconfiança de tot i per tot.
Potser això pot venir precedit per les pors a fracasar, o a que sentis un no per resposta per qualsevol acció de la teva vida, potser si...potser moltes vegades ens amaguem per tal de no escoltar el que no volem sentir o veure.
Però apart de la nostre pròpia desconfiança en vers allò que ens envolta, he notat, més que mai, una desconfiança en la meva capacitat per poder tirar endevant situacions de gran compromís.

L'altre dia vaig acabar el partit amb els nens i parlant amb el meu coordinador, persona que més confiança m'ha donat, i estic enormement agraït, em va dir: "si sigues asi cerrarás muchas vocas", al principi em va fer gràcia i vaig dir clar que si, però després pensant fredament, no sé perquè no tenen la suficient confiança com perque estigui on estigui, però realment me la pela, així de clar, perquè estic fart, que mirin l'edat de les persones. O es que un noi/a de 20 anys és incapaç de tirar reptes importants cap endevant, i ells que sabran si molts són uns fracasats a la vida.

Per això, estic convençut, que les pors que poguem tenir per ser joves, no ens obstaculitzin els nostres projectes, els nostres reptes i sobretot les nostres ilusions.

L'altre dia veient (En busca de la felicidad), en will Smith, li va dir al seu fill Cristopher, que mai ningu li trapitjès els seus somnis, encara que sigui el seu pare el que li estigui dient. El nen mig trist mig indignat pq el seu pare no li va deixar seguir jugant a bàsquet, és va prendre aquelles paraules com una obligació, i sí, que ningú ens trepitji els somnis que tenim.

P.D : recomano veure la peli, En busca de la felicidad


Hora : 20:57

Gràcies per deixar-me iniciar aquest projecte junts.


FrEdY.


Maldita nerea - Despues de todos estos años